Actualitat i notícies

Carta oberta d’agraïment

Carta oberta d’agraïment

Fa 15 anys que jugo a handbol i mai, mai, mai, mai m’havia emocionat tant. En primer lloc, per la gran quantitat de gent que heu vingut a animar-nos quan més ho hem necessitat. Pares, mares, amics, amigues, germans i germanes i des dels més petits de la base fins als més grans del nacional i veterans. És increïble la sensació d’estar a la pista i sentir-te recolzat per aquesta grandíssima quantitat de gent. Gent que ens ha animat en els bons moments però que no ha deixat que ens enfonsem, ni ens rendim en els moments més complicats. Gràcies a vosaltres hem anat jugant xino-xano sense perdre l’esperança, sense deixar de creure en nosaltres. Un “gràcies” es queda curt per les ganes i l’entusiasme que heu posat, pels crits d’ànims que ens heu donat i l’alegria que ens heu transmès. És un orgull formar part d’aquest club, d’aquesta gran família.

En segon lloc, pel meu equip. És constància, esforç, dedicació, sacrifici, suor, perseverança, ganes, treball, força, fermesa, valor, compromís… però no només això, també és bromes, riures, activitats, sopars, amistat, il·lusió, entusiasme, positivitat, suport, confiança, agraïment, sinceritat… és digne d’esmentar totes aquestes paraules que defineixen el meu equip però si n’hagués de dir només una, està clar que diria pinya. Si, tot això ha comportat que siguem una gran pinya i s’ha vist reflectit en molts moments de la temporada però sobretot a la pista, on hem pogut lluitar per ser les millors. Per tot això i per tot el suport, també us vull donar les gràcies. Realment he gaudit de l’handbol, tant des de la pista com des de la banqueta, i això no té preu.

 

Per últim, els coachs. Marc i Jan, heu estat uns entrenadors de 10! Sobretot dir-li a en Jan gràcies per aguantar-nos i tenir aquesta paciència infinita i per mantenir la calma gairebé sempre. Per no renyar-nos de forma individual quan les coses no sortien sinó al contrari, donar els ànims i la confiança necessària per aixecar el cap i donar-nos l’oportunitat de demostrar-nos que podem fer allò que ens proposem, de creure en nosaltres mateixes. No sé si donar-te també les gràcies per no marxar a mitja temporada, quan els dimecres tocaven peses i ens queixàvem abans de començar i per fer-te el dur davant els nostres intents de negociació per escapar-nos del físic… I Marc, a tu tampoc sé si donar-te-les, ja que quan et vèiem patíem. Veure’t volia dir físic assegurat! Però clar que si, tots dos us mereixeu tot això que hem viscut conjuntament, per totes les hores dedicades que no es veuen però han donat el seu fruit, pel físic que ens heu fet fer, sí, pel físic, perquè en el fons, però molt en el fons, s’agraeix arribar al partit i aguantar els 60 minuts al 100%.

Un cop més, aquest club val un imperi, i si és així, és per la gent que el forma, des dels jugadors i jugadores, els pares i mares, l’Eva i el seu bar, la fantàstica junta, que sou els hooligans que tot club voldria tenir, uns cracks!, fins als coordinadors del club, que s’escarrassen perquè tots estiguem bé i no ens falti de res.

Així que, amb tots els ingredients del pastís junts, hem aconseguit posar la cirereta al capdamunt.

ORGULL PALAU, PALAU, PALAU!!!

 

 

Laia Bertran
Capitana de l’equip sènior femení
Club Handbol Palautordera

 

 

Related Posts:

  • No Related Posts

Leave a Reply